Informació

Aquest web reuneix paraules, imatges i sons nascuts de l’experiència d’un cos pacient. S’articula en tres parts relacionades entre si: un diari, una sèrie de textos breus i un assaig audiovisual en tres actes.

Diari d’un cos pacient comença en el dolor i la malaltia. Narrat en primera persona i basat en fets reals, es desplega com un recorregut poètic en què escriure permet registrar allò viscut, acompanyar les transformacions del cos i convertir l’experiència en memòria encarnada.

Els textos reunits a Cos, escolta i finitud exploren l’escolta com a fenomen acústic, forma de coneixement i pràctica d’atenció. Escoltar implica exposar-se al món, acostar-se al dolor sense reduir-lo a una explicació i atendre la fragilitat, la diferència i la finitud dels cossos.

Escolta Horitzontal, un assaig audiovisual dividit en tres actes, reprèn aquestes reflexions i les desplaça cap a la imatge, el so, la paraula i el silenci. La música horitzontal apareix com una escolta de la impermanència i com una manera de romandre al costat d’allò que canvia, desapareix i torna a ressonar.

Les tres parts comparteixen una mateixa pregunta: com escoltar un cos quan fa mal, es transforma i se sap finit. La vulnerabilitat i l’atenció apareixen així com a formes de coneixement, d’acompanyament i de relació amb el món.