Colofó

Escolta Horitzontal és un assaig audiovisual en tres actes basat en els textos de Cos, escolta i finitud. Parteix d’un cos estès pel dolor, sense descans ni son, que troba consol en una música repetitiva, microtonal i de variacions mínimes. Des d’aquesta posició, l’horitzó es dissol i l’escolta davalla cap a llocs abans desconeguts. L’escolta sembla no deixar rastre, però deixa empremta.

El cos apareix com una escena oberta al món: cau, es balanceja, s’inclina, tremola i roman exposat a forces que excedeixen el pensament. Tots els cossos són coreografiats alhora per la gravetat i pel dolor. En el dol, les paraules i els cossos s’inclinen davant l’absència. Les llàgrimes cauen per uns ulls que no tan sols miren el món, sinó que el ploren, com una escolta horitzontal del món i de l’existència.

Els tres actes recorren aquesta relació entre dolor, cos, escolta, paraula i desaparició. La repetició altera l’experiència del temps; el gest prolonga allò que el llenguatge no arriba a dir; la paraula s’acosta al balbuceig i al silenci. La música horitzontal acompanya aquest moviment i atén la vida mentre canvia, es perd i torna a ressonar.