Recerca interdisciplinària orientada al cos i a l’escolta en la seva inclinació màxima
L’horitzontalitat i els somnis com a punt de partida per sentir la gravetat
«L’instint d’ingravidesa és un dels instints més profunds de la vida i té la funció d’ensenyar-nos a dominar la por de caure i imprimeix el segell dels nostres èxits per defensar-nos d’aquest temor fonamental. Tots els éssers aeris saben molt bé que és la seva pròpia substància la que vola, naturalment, sense esforç, sense moviments d’ala. Allò immortal en nosaltres és el moviment, més que la substància. El moviment pot canviar, però no pot morir.»
Gaston Bachelard
Gravitas (1) és conseqüència d’una situació personal en què vaig haver d’enfrontar-me a una malaltia i al seu dolor constant. Durant aquell procés i el tractament vaig aprendre que la música —com bé sap Ramón Andrés— ens pot consolar i també pal·liar el dolor.
L’horitzontalitat de què parteix aquest projecte respon tant a la posició que el cos necessitava com a les músiques que escoltava. Aquestes músiques van quedar enregistrades en la meva memòria i en el meu cos.
Des d’aquesta horitzontalitat, aquelles escoltes que vaig acabar anomenant «músiques horitzontals» semblaven suspendre tota percepció del temps, obrint un espai de percepció expandida i consolant-me en un estat de duermevela. En l’aparent monotonia d’aquestes músiques i en les seves variacions microtonals subtils vaig trobar la manifestació d’una escolta horitzontal i també l’experiència més radical del meu cos i de la meva pròpia escolta: una dilatació extrema de la durada sonora en què l’horitzontalitat s’obria com una experiència d’infinitud, lliurada a la meva pròpia durada.
Gravitas és una prolongació d’aquesta ressonància, d’aquests temps morts i moments vitals difícils, dels quals emergeixen una estranya atenció extrema, un coneixement radical delicat i el sentit mateix de l’experiència.
Moltíssimes gràcies a Matxalen Bilbao, que em va regalar aquesta entrevista a casa seva de Bermeo, Bertha Bermúdez, Ohiana Vesga, Robert Jackson, Koldo Arostegi, Bobo Espazioa, Natalia García, MUTIS Espazioa, Zoe Gatell, Eneko Gil, Dantzagunea i a Olatz de Andrés per saber acompanyar-me.
Nota:
(1) La paraula «gravitas» denotava dignitat i serietat exemptes de tota frivolitat. Era una de les antigues virtuts romanes que la societat més apreciava, juntament amb el deure, la pietas, la dignitas i la virtus. També es podria traduir com «pes», «dignitat» o «importància», i connota moderació i rigor moral. Transmet un sentit de responsabilitat i compromís amb la tasca, per la qual cosa era especialment apreciada com a característica ideal dels líders. Adquireix el significat d’un sentit ètic, de serietat, severitat i dignitat, i connota una certa substància o profunditat de personalitat. Etimològicament prové del llatí gravitare i significa «recolzar-se el pes d’un cos sobre un altre, moure’s un cos per l’atracció d’un altre».
«El nostre cos és una casa i un món. El territori definit per la nostra pròpia extensió és el refugi més íntim.»
Gaston Bachelard
Músiques Horitzontals
Selecció de músiques horitzontals per a una escolta horitzontal del cos i la gravetat
The Blue Forest
Mutis Espazioa (Bilbao)
Un bany sonor per a una escolta horitzontal
Projecte amb el suport del Govern Basc en la modalitat de recerca coreogràfica (2024), amb la col·laboració de Mutis Espazioa, Bobo Espazioa i Dantzagunea, i presentat —en part— al CCCB de Barcelona.
