Com escolta un cos immers en l’experiència del dolor i que se sap finit?
Un recorregut en primera persona per l’experiència d’un cos pacient, articulat mitjançant un diari personal, una sèrie de textos breus i un extens assaig audiovisual en tres actes
«El dolor sempre ocorre en singular»
Chantal Maillard
El dolor és una experiència singular que sempre es viu en singular. Patir ens situa, de vegades, davant la finitud i sovint ens implica aprendre a ser pacients. Del dolor —diuen— en pot brollar un cert coneixement situat que pot servir —amb sort— per aprendre a viure més i millor.
«Hemen», que en euskera significa «aquí», reflecteix aquest coneixement situat al lloc on el dolor es converteix en una experiència present i dona bona mostra de certs aprenentatges i sabers: saber esperar i saber escoltar allò que moltes vegades no volem sentir.
Hemen és un cos amb tres òrgans que dialoguen entre si:
Diari d’un cos pacient parteix d’experiències reals de dolor i malaltia. Narrat en primera persona, descriu les transformacions del cos i de la subjectivitat, emprant l’escriptura no només com una forma de memòria, sinó també com una mena de conjur per donar veu a aquesta experiència que sempre voldríem oblidar.
Cos, escolta i finitud reuneix una sèrie de textos sobre l’escolta entesa com a fenomen acústic, forma de coneixement i pràctica d’atenció i cura en l’experiència del dolor i del fet de saber-se finit, per aprendre a ser pacient.
Escolta Horitzontal és un assaig audiovisual dividit en tres actes i construït a partir d’aquests textos. L’obra proposa una escolta lenta i atenta a la impermanència i a l’experiència del dolor i de la finitud en relació amb l’horitzontalitat que sovint el cos necessita a causa de la malaltia.
Aquestes tres parts d’un mateix cos plantegen i parteixen d’una mateixa qüestió: com podem escoltar un cos que fa mal i es reconeix finit?
«Hemen maiz, hiltzen naiz»
Gabriel Aresti