Arxiu personal de publicacions sonores (des de 2007) que aborden la vulnerabilitat humana des de diferents perspectives, qüestionant les polítiques d’escolta i de silenciament.
«La tradició dels oprimits ens ensenya que l’“estat d’excepció” en què vivim no és l’excepció, sinó la regla.»
Walter Benjamin
Sabem que som vulnerables per la possibilitat de la ferida, tal com indica l’etimologia mateixa de la paraula (1). La vulnerabilitat no és una fricció ocasional entre la realitat i l’ésser, sinó un fet: som vulnerables. Entre nosaltres hi ha ferides obertes i esquinçaments socials que poden adoptar la forma de crisis econòmiques, guerres, terrorisme o pandèmies (2).
Escoltar allò que no volem sentir implica atendre les diferències i, de manera més precisa, l’alteritat. Escoltar l’Altre suposa acostar-se a la vora de la nostra existència i de la nostra identitat. Escoltar l’Altre és sempre tornar-se vulnerable.
Irònicament, les diferències que confronten les nostres identitats generen un soroll que no podem deixar de sentir, encara que no hi vulguem prestar atenció. Les polítiques de l’escolta són també polítiques de l’alteritat: participen en la construcció de la realitat social de cada individu. La sordesa davant la mort, el suïcidi, el terrorisme, la intimitat, el sexe o el capitalisme —en el temps de l’Antropocè, del canvi climàtic i de les pandèmies— forma part d’allò que ens defineix.
L’acte d’escoltar aprofundeix en l’anatomia de l’escolta social i s’acosta a temes que ens afecten de manera silenciosa. El projecte utilitza l’escolta com a font i com a procés mitjançant enregistraments en què se senten les nostres veus i els nostres silencis, fent audibles les diferències que ens separen com a individus i, alhora, ens identifiquen com a societat. Tot allò que deixem fora del camp de l’escolta, encara que romangui dins de l’audible, ens delata.
El silenci que s’alça entre nosaltres i el lloc on decidim situar la ferida de l’escolta ens tornen vulnerables. En l’escolta, l’objecte d’estudi som sempre nosaltres mateixos: les nostres vulnerabilitats i la nostra vergonya, mentre intentem evitar el fet que estem sentint allò que no volem escoltar.
Escoltar tracta, en essència, de la vulnerabilitat en els seus diferents graus i de les múltiples formes de violència: física, psicològica, emocional, sexual, econòmica i moltes altres. En cada trobada amb l’Altre hi ha una violència que obre una ferida; allí la vulnerabilitat es fa carn i pren forma en l’escolta.
«El cos implica mortalitat, vulnerabilitat i capacitat d’acció: la pell i la carn ens exposen a la mirada dels altres, però també al tacte i a la violència.»
Judith Butler, Precarious Life